O el que passa quan ajuntes 500 estudiants per unes vacancetes a Canadà

America, Fuck Yeah!

Bon nadal a tothom a l’est i oest d l’Atlantic!

Per aqui Santa Cruz ja fa dies que se celebra el nadal. Els americanets fan les seves compteticions a veure qui fa la decoració més hortera a base de llums i figuretes. Els aparadors de totes les botigues hi ha motius nadalencs i incitacions varies al consumisme. A la radio només sonen nadales…

Ara ja vé el nadal de veritat. S’han acabat les classes, la gent es despedeix fins l’any vinent i toca fer sopars amb els companys del ILC que van comentre l’error d’escollir venir només un trimestre.

Demà me’n vaig a Canada, a visitar poc, esquiar una mica, i fer molta festa.

No he pogut escriure-us gaire individualment, a veure si puc fer-ho abans d’any nou.

Una abraçada a tothom.

Estic molt cansat i atabalat pels exàmens. Portem uns dies de boira, fred i mal temps.
Això dels caminets del mig del bost que hi ha a la uni es molt bonic si no tens préssa i pots passejar-hi sota un sol radiant. Avui al migdia, hi havia boira. Estava mullat i tenia fred. Feia tard a classe i intentant agafar una drecera m’he perdut en algun lloc entre el ARCenter, la biblioteca i la llibreria.

Aquest matí li escribia un correu al Xali per demana-li a veure si em podria escriure alguna carta de recomanació i quan el rellegia m’he adonat que en comptes de carta de recomanació habia escrit lletra de recomanacio. Què m’està passant? És bò o dolent això? Oblidaré el català? El castellà em sembla que ja el tinc oblidat, aqui nomes llegeixo i escolto chicano a gogo!

Estava intentant quantificar fins a quin punt m’estic americanitzant. No se com valorar-ho.
Hi ha paraules que et venen al cap en anglès i que després no pots traduir al català.
És més còmode escriure amb un teclat americà que amb un teclat espanyol.
Les paraules awesome i awkward començen a sonar naturals.
Per separar els decimals, evidenment es fa servir el punt i la coma per separar els milers. 1,200 es llegeix twelve hundred. I les dates s’escriuen mes/dia/any, de tota la vida.
Pero potser el tema mes hardcore és amb el menjar.

Per fregir, en comptes d’oli fas servir mantega.
El pa amb tomàquet es com una cosa estranya als entrepans, que ja no són ni entrepans sinó sandwitch. El mes comu però és fer burritos, tacos o quesadillas amb qualsevol cosa que hi hagi a la nevera.
Al mati, les torrades amb mantega i mermelada son amb peanut butter i jelly, pero el mes normal són els ous remenats amb bacó, i al cap de setmana waffles o pancakes. I res de mel, ara tot es fa amb mapple syrup.
Les galetes (a partir d’ara cookies) han de ser toves i les magdalenes (muffins) han de ser gegants.

Uf… millor que em posi a estudiar…

La M.J. em pregunta: Perquè saltar d’un avió que no està a punt d’estrellar-se… I li contesto, perquè no saltar?

Fes un cop d’ull als altres videos!

Llegeix la resta de l’entrada »